De L'Escala a Narbonne, per la costa

 

 

 

 

 

 

380 km, molt de garbí , les butxaques plenes de sorra i una mica de pluja!!!

Aquest sóc jo
Aquest sóc jo

Dissabte, 28 d’abril: L’Escala – Gruissant-Plage

A mig matí vam sortir de casa posant direcció a Gruissant. La idea era anar fins el més lluny i anar tornant visitant els estanys que hi ha a prop de costa del sud de França.

Cap allà a mig dia arribàvem a Gruissant-Plage, aparquem davant d’una àrea d’Ac’s on hi havia una Bürstner i una Rapido llarguíssimes. Vam dinar, i després vam anar pel passeig que hi ha arran de mar, amb un garbí i un temporalet que ens va omplir de sorra fins a les butxaques. Tot seguit vam anar a visitar Gruissant, on vam pujar fins el que queda de castell i baixant vam fer companyia al cotxe dels nuvis i per celebrar-ho vam fer una cervesa.

Vam tornar a Gruissant-Plage a passar nit a l’àrea que havíem vist.

Diumenge, 29 d’abril: Gruissant Plage – Leucate Plage

Hem posat direcció a Port-la-Nouvelle, passejant pel poble hem quedat bocabadats amb l’ajuntament que tenen. A continuació vam anar en direcció a La Palme, després de passejar una mica pel poble, de voler comprar vi i de veure la carrera de motos de Jerez (ni amb la parabòlica vam poder), no vam poder fer cap de les dues darreres, vam decidir anar a Leucate-Plage. Aquí vam veure en una cadena francesa la carrera de moto GP. Ben dinat vam anar cap a l’àrea d’AC’s que tenen (aquesta àrea és immensa, en realitat són dues una davant de l’altra, això que al costat hi havia dos càmpings); això a casa nostre no ho entenen que puguin conviure, són per a públics diferents. Fins hi tot les àrees son visitades a primera hora per flaquers portant pa, croissants,... A la tarda vam visitar el passeig on vam tenir treballs d'aguantar la càmara del garbí que feia!!!

Dilluns, 30 d’abril: Leucate Plage – Le Barcarès

Després d’esmorzar vam visitar Port-Leucate i Port-Barcarès, zones molt arranjades i turístiques totalment. Cal dir que aquests dies hem gaudit dels “fruits de la mer”: ostres, bulots, musclos, cloïsses,... Els “traiters” són massa (són els que fan menjars preparats, trobes cada botiga que et deixa parat i el menjar és molt bo. Que ho digui jo, que el menjar de les europes no m’entusiasmen massa).

Abans del migdia arribàvem a Le Barcarès, poble o ciutat també molt arranjada. Aquí hem vist una modalitat, pel que fa referència a les AC’s, que no havíem vist abans; la localitat no té àrea per AC’s però disposa d’aparcaments a diferents indrets de la població i et facilita un llistat d’aquests i d’una llista de les poblacions veïnes per poder canviar les aigües. Hem visitat una mica el centre i hem comprat a casa dels traiteurs. Hem comprat pensant per avui i demà. Hem dinat a La Casona.

A la tarda hem fet una caminada de 3 hores, visitant primer la primera línia de mar, després hem anat cap a la zona que es diu La Coudalère, que es troba a la part contrària, a l’estany de Salses-Leucate.

Dimarts, 1 de maig: Le Barcarès - L'Escala

Hem anat costejant fins arribar a Canet-Plage, ens hem trobat un mercat molt curiós i llarguíssim. Hi havia el que hi ha a tots els mercats setmanals, fruita, verdura, roba,... però a tot el llarg del passeig gent venent antiguitats i/o coses de segona mà. Hem de dir que no hem arribat a cap per cap dels dos costats. De Canet ja hem posat rumb a casa. Hem arribat abans de dos quarts de dotze i així donem la sortida per acabada.

 

Els traiteurs