Croàcia

Divendres, 28 de juny: L’Escala – Loupian                    

121.395 - 121.188 = 207 Km

Hem sortit a les 4h de la tarda, tal com teníem previst, per fer uns 200 km. Ens hem aturat a Loupian, al costat de Mèze en un àrea que ja hi havíem estat. A l’entrar a França ens hem trobat un fort vent que feia moure La Casona. Loupian 43º 26’ 29’’ 3º 35’ 39’’.

Diumenge, 30 de juny: Montgènevre – Sirmione – Llac di Garda

122.182 - 121.813 = 369 Km

Al planificar la ruta hem vist que anant per l’autopista fem 30 km menys i 3 h menys, per tant hem decidit anar per l’ autoestrada, ens hem fet un far de pagar i l’autoestrada no és cap virgaria (Ens hem trobat un cotxe cremant). Ens hem aturat a posar gasoil al voltant de Torino i els preus de la betzina a Italia és força car 1,6 € almenys. Hem aprofitat per esmorzar i això si que ha estat bé.

Hem arribat al Llac di Garda cap a dos quarts de 2, concretament a l’àrea d’ AC’s de Punta Gro 45º 27’ 39’’ 10º 38’ 00’’. Hem aparcat La Casona justa a davant del llac, quines vistes hem tingut. No he pogut veure la F1, ja que a Itàlia la transmeten a les 9 h del vespre, la parabòlica tampoc ha agafat. Hem dinat, hem reposat una mica i ens hem banyat una estona. Després hem fet una caminadeta (6 km) per anar agafant gana. Soparem i mirarem la F1 i a dormir demà ens toca Verona.

Dilluns, 1 de juliol: Llac di Garda – Verona – Cittadella    122.312 - 122.182= 130 Km

Ens hem aixecat escoltant el bategar de les onades del Llac di Garda. Hem fet la foto sense la gentada de ahir i hem anat cap a Verona on hem esmorzat. Hem visitat la Piazza Bra, la Piazza delle Erbe, el balcó de la Giulietta i li hem posat la ma al pit dret. Hem voltat el coliseu, el Duomo, el Pont de Pedra,... Hem dinat al costat del Castelvechio, hem menjat tortellinis i raviolis amb vi de la zona per fer país.

A la tarda hem anat a Cittadella, que com diu el nom té una ciutadella amb part del poble a dintre muralles. Lloc de pernocta és un pàrquing 45º 39’ 13’’ 11º 47’ 13’’ .

Dimarts, 2 de juliol: Cittadella – Trieste – Postojna    122.605 - 122.312 = 293 Km

Hem anat a Trieste(darrer poble italià), hem voltat per la zona del port, davant seu hi ha una plaça que diuen que pot ser la més gran del mon. Després hem anat a visitar les coves de Skocjan, hem fet la visita amb anglès. Hem tingut un greu accident, la Nikkon s’ha enfonsat dins les aigües del riu Reka, després de rodolar uns 80 m per les roques. Per tant hem perdut les fotos conjuntes dels primers 5 dies.

La cova no destaca per les estalactites i estalagmites (són força escasses), destaca per les grans sales a l’interior i pel recorregut pel canyó del riu. L’ acabament de la visita té lloc en un espai obert, allà el guia et diu que pots tornar però no et diu els esglaons que hauràs de pujar per arribar a dalt. Els tres museus que et proposen visitar no valen la pena i t’estalvies una caminada.  

Després de fer una birra mezzo hem posat rumb cap al castell de Predjama (45º 48.853’ 14º 07.710’), està enclavat en un lloc que podria ser ben bé d’ alta muntanya malgrat està a uns 500 m d’altitud. L’entorn és molt maco, al castell encastat a la roca li manca una ma de pintura. A continuació hem anat cap a Postojna Jama on passarem nit al pàrquing de les coves que demà visitarem. Lloc de pernocta 45º 46.823’ 14º 12.210’

Dimecres, 3 de juliol: Postojna - Novigrad                       122.707 - 122.605 = 102 Km

Ens hem aixecat aviat disposats a visitar les Postojna Jame, aquestes són impressionants: tant per les dimensions, les diferents sales, els equipaments, les audio-guies amb tots els idiomes (el guia només indica el camí), la gran quantitat de formacions calcàries: estalactites, estalagmites, columnes, cortines, fideus, espaguetis... Primer s’agafa un trenet que et porta un parell de km amb una sensació de poder tocar amb el cap al sostre que esgarrifa, després es fa un recorregut a peu d’un km i mig i al final el trenet et porta al punt de partida.  Al final hem visitat el Prometeo que és zoològic dels animals que viuen a les coves. Els més famós és el peix humà.

Tot seguit hem anat a Novigrad, població croata, on hem passejat, dinat una mariscada de peix, ens hem banyat, hem mariscat bigaros i pernoctarem al campin Novigrad. 45º 18’ 52’’ 13º 34’ 43’’

Dijous, 4 de juliol: Novigrad – Porec – Rovinj                    122.754 - 122.707 = 57 Km

Hem sortit aviat del càmping de Novigrad i hem esmorzat (un entrepà de pernil, tomate, enciam i cogombre) a Porec, impensable hi ha foto. Hem visitat el casc antic amb el cardús i el decumanus i la basílica eufrasiana. És una població molt turística i molt endreçada, la gent dels negocis et van cridant l’atenció amb ganes d’agradar. Hem continuat ruta fins a Rovinj aturant-nos en el Limski Kanal a comprar musclos i ostres. Hem aparcat a prop d’una platja (45º 05’ 56’’  i 13º 38’ 12’’) on hem dinat, ens hem banyat... i pensem passar-hi nit. A mitja tarda hem agafat l’ aprilia per anar fins al centre de la població i recórrer els seus carrers mirant de no passar dues vegades pel mateix carrer com recomanem els rovinians.

Divendres, dissabte i diumenge, 5, 6, 7 de juliol: Rovinj – Fazana – Pula

122.812 - 122.764 = 48 Km                                                       1213 - 1134 = 79 Km

Avui pla ens hem aixecat aviat, a dos quarts de 7h, ja estàvem en marxa. Hem visitat Fazana des d’on vist les illes Brijuni. Hem continuat camí fins a Pula on pernoctarem aquests dies al càmping Stoja, el càmping està en una península al sud de Pula. Hem visitat: l’amfiteatre, el temple d’ August i un piló de portes d’entrada de l’antiga muralla. Per casualitat ens hem trobat una banda de música que ens havíem trobat ahir a Roving, avui ens hem quedat a escoltar-la. També hem visitat la península que queda al sud de Pula i hem alternat els banys amb el descans i el coneixement dels voltants: Banjole, Pomer, Meduli,...

Dilluns i dimarts 8 i 9 de juliol: Pula – Rijeka – Kraljevica – Omisalj – KRK - Baska

123.000 - 122.754 = 188 Km                                                  1230 - 1213 = 17 Km

Hem sortit de Pula, hem anat a posar gasoil i al super i hem esmorzat. Hem arribat a Rijeka, tercera població de Croàcia, hem anat al centre i hem, entrat per la porta principal, la que hi ha al costat del ZARA. Tot i ser la una del migdia hem seguit camí cap a la illa de KRK, ens hem aturat en una cala d’Omisalj on hem dinat i hem disfrutat d’una banyada impressionant. Després hem vistat el poble de KRK on el nucli té uns carrerons molt estrets que es repeteixen a tots el s pobles que anem visitant. Hem continuat fins a Baska per demà agafar el ferry que va a la illa Rab, però a l’ arribar al Kamp Mali (només quedaven dues places igual que en un reportatge que havia llegit)ens han dit que s’ha suprimit i hem de retornar fins Valbiska que està a 38 Km. Decidim canviar els plans inicials i ens quedarem un parell de dies a Baska, visitarem els voltants i tornarem a terra ferma travessant una altra vegada el pont de peatge de 1800 m i dos ulls camí a Jablanac des d’on anirem a visitar la Illa de Rab amb l’ Aprilia.

Dimecres, 10 de juliol: Baska – Kraljevica – Jablanac - Rab - Pag

123.173 - 123.000 = 173 Km                                                1270 - 1230 = 40 Km

A les vuit esparàvem que obrissin recepció per pagar i marxar del càmping. Hem retornat a Krajelvica i ens hem dirigit cap a Jablanac, allà hem deixat La Casona hem agafat l’Aprilia i hem passat amb el ferry a l’illa de Rab. L’hem feta de sud a nord fins a Lopar, el poble de les 22 platges (l’entorn és fantàstic, les platges són de sorra i molt planes), hem dinat al Fortuna, hem llogat un pedalo i ens hem banyat. A mitja tarda hem anat fins a Rab a fer-hi una volta i després hem anat fins al sud a agafar el ferry. Hem seguit ruta cap a Prizna amb La Casona on hem agafat un altre ferry per anar a la illa de Pag, on passem nit al càmping Simuni.

Dijous, 11 de juliol: Simuni – Pag – Zadar

123.249 - 123.173 = 76 Km                                               1277 - 1270 = 7 Km

Ens hem aixecat aviat, hem portat La Casona fins on hi ha les dutxes: ens hem dutxat i esmorzat. Hem anat a Pag i durant la visita hem complert amb les tradicions: comprar formatge, vi i puntes de coixí. Després hem seguit la ruta fins a Nin, poble que té moltes restes romanes. Ens hem instal·lat al càmping Boric a prop de Zadar. Ben dinat, i després de reposar una estona, ens hem banyat. A mitja tarda hem anat a visitar Zadar, on hem sopat. Hem visitat el barri antic, hem escoltat l’òrgan marí i hem vist la salutació al sol feta amb plaques fotovoltaiques.

Divendres, 12 de juliol: Zadar – Trogir – Split

123.429 - 123. 249 = 180 Km                                                    1292 - 1277 = 15 Km

Hem sortit aviat del càmping (que no sé com hi vam arribar a la nit amb l’aprilia), hem anat a Trogir, hem passejat pel casc antic, que és una petita illa. Els carrers estrets i els souvenirs són el denominador comú de molts de pobles d’aquesta zona. Hem trobat, per primer cop una peixateria, hi hem comprat uns musclos i mitja dotzena d’ostres. Hem continuat camí cap a Split. Ens hem instal.lat sota una pineda (43º 30’ 13’’ 16º 24’ 52’’), arran d’una platja, on hem dinat, ens hem banyat i tenim previst passar la nit. A mitja tarda hem anat a visitar la ciutat, que és molt espectacular per totes les restes que hi ha , sobretot les del palau d’en Diocleciano. 

Dissabte, 13 de juliol: Split – Hvar – Ston (Kamp Prapratno)

123.608 - 123.429 = 179 Km                                                    

Hem canviat els plans, avui dia de Ferrys, de bon matí hem anat a buscar el ferry que va de Split a Steri Grad a l’illa de Hvar. El viatge dura 2h i el ferry (Marco Polo) és una passada de gros, per carregar i descarregar necessita més d’una hora.

Hem visitat Steri Grad que és ben bé un poble, amb els seus carrers estrets plens de souvenirs i bars.

Tot seguit hem anat a Hvar, hem vist la classificació de motos, hem dinat, hem passejat pel poble i, sorpresa no hi ha ferry per La Casona. Aixó fa que ens dirigim a Sicuraj a l’altre extrem de la illa que es troba a uns 80 km per una carretera super estreta i amb molt males condicions del ferm. Amb autocaravana és una illa a evitar o visitar-la amb un transport alternatiu.

A Sicuraj hem agafat un altre ferry fins a Drvenic i després per la Jandraska Magistrala hem anat fins a Ston, (hem travessat durant 9 km Bòsnia i Herzegovina) on ens hem alojat al Kamp Prapratno a 3 km de Ston 42º 49’ 02’’ i 17º 40’ 30’’.

Diumenge, 14 de juliol: Ston – Orebic

123.673 - 123.608 = 65 Km                                                

Ens semblava un lloc ideal, però no feia sol, la parabòlica no localitzava cap satèl·lit, i el pagament fet a internet tampoc permetia veure motogp. Hem decidit anar a Mali Ston, allà hem vist la carrera (amb alemany és clar, sort que els pilots espanyols no saben alemany i fan les declaracions amb castellà), hem dinar, ens hem banyat  i  avui si que hem fet la muralla xina de veritat, n’hem fet la meitat diuen que té 3000 km i nosaltres hem fet 1500 m, les fotos ho demostren. He guanyat una aposta i la Roser m’ha hagut de pagar una pivo small a l’arribar a Ston; això que hem sortit de Mali Ston, hi ha hagut moments que no sabíem a quin Ston estàvem i els Rollings no hi eren. Després dels 1500 m per la muralla i els 1100 m pel camí de la caputxeta hem anat a Orebic, on per primera vegada hem trobat un pàrquing d’aquells que diuen que hi ha. La mestressa, molt atenta, i amb molt de mon ens ha preguntat de quina ciutat espanyola érem, el detall s’ agraeix, vista la matrícula de La Casona, d’altres no et diuen res. Estem  a 42º58’ 32’’ i 17º 10’ 07’’ amb una muntanya de 1500 metres darrera i a 50 metres d’una platja de còdols immensa, on ja ens hi hem mullat els peus i demà ens banyarem. En 93 ha guanyat la cursa de moto gp. La Merkel ha sentit l’himne espanish 3 vegades però no ha donat cap trofeu!!!

Dilluns, 15 de juliol: Orebic – Korcula - Orebig

                                                                                                    1335 - 1292 = 43 Km

Ens hem aixecat quan hem vist passar el ferry que venia de Korcula. L’hem anat a buscar, però abans hem esmorzat un Frankfurt i una pivo. A dos quarts de nou del matí érem a Korcula, ens passejat pels carrers en forma de raspa de peix, i hem trobat la casa que diuen que va néixer en Marco Polo. Estava plena de xineses que amb els crits que feien ens han fet allunyar ràpidament.

Després hem anat fins a Lumbarda on ens hem banyat en una platja de sorra molt planera, més que Riells. Al migdia hem tornat a Korcula on hem dinat i ben dinat hem tornat a Orebig, hem fet tasques de manteniment d’aigües, ens hem banyat, hem anat fins al centre d’ Orebig, hem sopat i a dormir que demà ens espera la perla del Adriàtic: Dubrovnik.

Dimarts, 16 de juliol: Orebic – Dubrovnic

123.794 - 123.673 = 121 Km                                                 1376 - 1335 = 41 Km

De bon matí, havent esmorzat, hem sortit cap a Dubrovnic, per això he hagut de refer un camí fet (80 km, que no és broma però valia la pena). A les 10 érem a Dubrovnic però ens ha costat una mica trobar el càmping Solitudo (42º 39’ 46’’ i 18º 4’ 9’’), que el portàvem referenciat, i malgrat les senyalitzacions no habituals a les nostres ens ha costat trobar-lo.

A mig matí hem agafat l’ Aprilia, de la qual en Rafel n’està enamorat, i hem fet la primera aproximació: hem entrat a la ciutadella per al porta de Pile (sant Blas) tal com mana la tradició. Hem passejat pels seus carrers i hem tornat a dinar a La Casona. Després de reposar, fer bugada,... hem tornat al centre,... però abans hem anat al cim de la muntanya que hi ha sobre de Dubrovnic a visitar la Fortalesa Imperial des d’on hi ha unes vistes impressionants sobre la ciutat i el seu entorn ( no s’ha de fer cas del que diu el mapa ja que s’ha d’agafar la carretera a Bosanka) nosaltres buscant-ho hem fet més d’un recorregut.

Hem baixat a la ciutadella i hem recorregut la muralla, els racons, les vistes fan que les imatges i fotos siguin continues. Amb això i com és tradicional després de fer la muralla la Roser m’ha de convidar a una pivo, com aquesta fa 1,950 Km,  la pivo ha estat a l’alçada de la muralla GRANDE (2 pivo de 0,5 100 kunes). Quan sortíem de la ciutadella ens hem trobat 3 noies gironines amb les que hem parlat una estona. Hem sopat a La Casona i ja són tres quarts d’onze, anem a dormir....

Dimecres, 17 de juliol: Dubrovnic – Kotor – Vrgoran

124.086 - 123.794 = 292 Km                                                      

Hem fet els “ganduls” i ens dutxàvem a les 8h, després d’esmorzat hem posat ruta cap a Kotor (a Montenegro, amb aquest ja és el 6è país que visitem). Les fronteres són un calvari, la moneda també, però el diesel a MNO és el més barat que hem trobat i pagat a 1,29 €. La badia de Kotor és fantàstica, com la d’un fiord norueg, També hi arriben creuers en aquell moment n’hi havia tres, el poble estava a vesar. És un poble per visitar fora de temporada.

Voltant la badia hem dinat i després hem posat rumb cap el parc de KRKA. Ens hem aturat a passar nit Vrgoran ( dues pivo de 0,5 ens han costat 28 kunes, la mare que va parir els de Dubrovnik). Passem nit al costat d’una betzinera 43º 12’ 10’’ i 17º 22’ 52’’. 

Dijous , 18 de juliol: Vrgoran – Skradin – Autocamp Korana - Plivitka Jezera

124.439 - 124.086 = 353 Km

Ens hem aixecat aviat com sempre, aquí a Croàcia la vida al matí comença molt aviat, a les 7 h, ja hi ha animació, hem esmorzat al bar de la betzinera on hem passat nit molt ben acompanyats per la policija. Els bars i botigues ja estan oberts i després tancat tard, les 10 o les 11h. Avui hem tingut la segona incidència important La Casona s’ha quedat sense la 5ena marxa, esperem acabar la cursa amb les 4 que ens queden, com a les carreres. A dos quarts d’11 hem arribat al Parc Nacional de KRKA, hem agafat el barco per anar fins a les cascades on hem fet el recorregut marcat durant unes dues hores. El parc és impressionant però les indicacion i senyalització és fatal.

Després de la visita hem agafat La Casona i hem sortit d’ Skradin on hem dinat. Ben dinat hem posat rumb al Parc Nacional de Plivicka Jereza. Ens hem instal.lat a l’autokamp Korona on passarem nit i demà anirem a visitar el parc.

Divendres, 19 de juliol: Autokamp Korana

                                                                                                     1404 - 1376 = 28 Km

Avui hem anat a visitar el Parc Nacional de Plivicka Jereza, hem triat el recorregut H que es fa entre 4 i 6 hores, no és per res però l’hem fet amb menys de quatre hores, ens ha sobrat 5 minuts. Una passada, per un moments sembla que està a la Fageda d’en Jordà, però clar els 16 llacs i les 96 cascades ràpidament et fan canviar d’opinió. Primer ens han portat amb un carrilet fins el punt de començar els llacs superiors. Després, una vegada fets s’entra al llac més gran, amb una barca amb motor elèctric el travesses i es comença el recorregut pels llacs inferiors. El carrilet et torna al lloc de partida. El recorregut quasi sempre a l’ombra és pot fer tant el matí com la tarda. Hi ha d’altres  recorreguts més curts i un altre més llarg(es fa tot a peu). Per primera vegada a Croàcia la senyalització perfecte. Hem arribat cap a les dues a La Casona, hem dinat i ens hem passat la tarda de relax, la Roser no ha volgut que anéssim al riu Korana a banyar.

Dissabte, 20 de juliol: Korana – Slunj – Zagreb

124.619 - 124.439 = 171 Km                                                       1428 - 1404 = 24

Hem sortit, com sempre aviat, ens hem aturat a Slunj a esmorzar i a veure el pas del riu pel poble que fa unes làmines d’aigua i una petita cascada.

Hem continuat camí fins a Zagreb, ens hem instal.lat en un pàrquing que hem trobat (45º46’47’’ i 15º 59’59’’) on hi hem passat la nit. Hem agafat l’ Aprilia i hem anat a fer una primera incursió. Hem visitat el Dolac, mercat de flors i verdures, el Kaptol on hi ha la catedral i la plaça Jelacica on per sort hem coincidit amb el canvi de guàrdia. Hem dinat al restaurant Boban, antic jugador de futbol del Milan i el Celta de Vigo. Hem tornat a La Casona per anar al càmping Plivitce, però no l’hem trobat i hem tornat al lloc anterior. Hem tornat a agafar l’ Aprilia i hem tornat a visitar el centre de Zagreb: el Gornji Grad (ciutat alta), molt maca sobretot cal anar a la plaça Sant Marc on hi ha una església amb unes escuts pintats a la teulada i també hi ha el parlament. Anar fins al mirador hi ha una vista sobre la ciutat. No deixar de passejar pel carrer Tkalciceva, ple de bars amb les seves extenses terrasses. Tot seguit hem anar al visitar el carrer Ilica, fa 6 kms de llarg, i en ell s’hi troben les botigues més importants. A continuació, amb en Rafel extenuat, hem anat al Donji Grad, ciutat baixa, on hem fet la cervesa al Charlie que es troba davant del restaurant Boban. Finalment hem tornat a La Casona.

Diumenge, 21 de juliol: Zagreb – Ljubljana

124.775 - 124.610 = 165 Km                                                      1446 - 1428 = 18 Km

Com sempre ens hem aixecat aviat, hem passat la frontera amb Eslovenia i hem buscat un lloc per esmorzar, ho hem fet al costat del riu KRKA, en un indret molt maco. Hem continuat cap a Ljubljana passat per un munt de petits pobles de pagès, masies, tot molt endreçat i amb molt color; es veu una zona agrícola i pròspera. No hem agafat l’autopista i les carreteres alternatives estan fatal.

Hem arribat a Ljubljana i després de donar moltes voltes hem aconseguit arribar al càmping, on tenen per imperatiu que s’ha de reciclar, només entrar et donen una bossa per l’orgànic. Hem reposat una mica, hem dinat, hem tornat a reposar fins a mitja tarda que hem anat a visitar el centre. És una ciutat petita però super cuidada. Hem pujat fins al castell, de d’on hi ha una vista de la ciutat. Hem passejat pels carrers al voltant del riu. Hem fet una pivo davant dels tres ponts. De tornada al càmping hem sopat al seu restaurant: calamarí fritto. 

Dilluns, 22 de juliol: Ljubljana – Bohinj

124.847 - 124.775 = 72 Km                                                        1479 - 1446 = 33 Km

Quan hem arribat a Kranj ens aturat a respostar ja que la nevera estava buida. Hem decidit anar fins a Bohinj, hem entrat a l’Autokamp Danika (46º 16’ 31’’ i 13º 56’ 55’’). Des d’aquí hem visitat el llac, la cascada Savica, quan estàs a mig camí si vols arribar has de pagar. A continuació hem pujat amb el telefèric a la muntanya Voge, 954 metres en un moment, mireu que hem pujat en telefèrics però com la sensació d’aquest, cap. Des de dalt hi ha una vista impressionant al voltant: a baix el llac Bohinj, al davant els Alps Julians i a darrera l’estació d’ esquí. A la baixada hem posat els peus al llac i ens hem refrescat amb una pivo. Hem tornat al càmping ’on hi ha una vista impressionant sobre la vall del riu, llac i els Alps Julians. 

Dimarts, 23 de juliol: Bohinj – Bled – Kranjska Gora – Oderzo

125.076 - 124.847 = 229 Km

Després de fer canvis d’aigua i esmorzar hem anat cap a Bled. Hem voltat el llac a peu, 6 km, més algun d’extra que hem fet, visitant el casc antic de Bled. Fer la volta al llac és gratificant, val la pena fer-lo. La tònica de Croàcia de que a les 7h tot estava en marxa, en aquesta zona d’ Eslovènia ha desaparegut del tot, abans de les 10:30 no els demanis res. Cap al migdia hem sortit direcció a Kranjska Gora, hem omplert el dipòsit de La Casona, a Itàlia el gasoil està a més d’ 1,6 €, amb l’afany de creuar la frontera, aquesta estava tancada i amb teranyines ja que són països de l’ UE. Hem dinat passat Tarvisio i després de reposar una estona i preparar unes ales amb xamfaina hem seguit camí fins a Oderzo, on hem aparcat al costat de la zona esportiva que està a menys de 500 m del centre (45º  47’ 12’’ i 12º 29’ 29’’). Hem visitat la població, que està de festa. Hem fet una birra a la Plaça Gran. Fent la memòria escoltem els típics sorolls de les atraccions de la fira.

Dimecres, 24 de juliol: Oderzo – Alessandria – Asti – Villafranca d’ Asti

125.522 - 125.076 = 229 Km

Hem esmorzat en una àrea de l’autopista (aquests italians no saben fer entrepans de pernil), fins arribar a Alessandria, onhem dinat i per tant la Roser ha vist complert el seu desig de menjar novament pasta, en Rafel molt solidari no ha protestat i també ha menjat pasta. Ben dinat hem visitat la ciutat d’Asti i ens ha sorprès el gran mercat que fan tots el dimecres i dissabte de 6h a 6h. Mai havíem tantes parades, estaven distribuïdes en dues zones. En el mercat cobert hem aprofitat per comprar varietat de pastes, grappa,.... Hem sortit d’ Asti, ciutat molt grossa buscant un indret per passar la nit amb tranquil·litat i hem trobat una àrea per AC’s a Villafranca d’ Asti, pensem que l’hem estrenat (44º 53’ 59’’ i 8º 03’ 23’’

Dijous, 25 de juliol: Villafranca d’ Asti – Savines Le Lac

125.724 - 125.522 = 202 Km

La Roser avui fa 52 anys, el regal fa dies que el té, però no se l’ha posat esperant el dia. No hem fet gaires Km’s però hem pujat fins a Montgenevre hi he baixat a Briançon que ja té tela. A Briançon hem omplert de gasoil i hem comprat bulots. Hem seguit fins Savines Le Lac (44º 32’ 15’’ i 6º 27’ 18’’) a una àrea d’AC’s al costat del llac. Hem dinat, ens hem banyat al llac (té una platgeta) i hem fet descans fins l’hora de sopar. Hem sopat i a dormir que demà tenim km’s per endavant.

Divendres, 26 de juliol: Savines Le Lac – Bouzigues – Leucate

126.191 - 125.724 = 467 Km

Hem esmorzat pel camí a l’ agafar l’autopista. L’objectiu era menjar ostres per dinar i cap allà a quarts d’una ho hem aconseguit. Després de dinar i reposar una mica hem seguit camí fins a Leucate Plage, on com sempre fa vent i on com d’altres vegades passarem nit. (42º 54’ 04’’ i 3º 03’ 07’’).

Dissabte, 27 de juliol: Leucate – L’ Escala

126.309 - 126.191 = 108 Km

Hem esmorzat a La Casona, ens hem aturat a comprar bulots al Carrefour de costum i d’allà fins a L’Escala, trobant-nos “bouchons” als peatges. A mig matí hem arribat a Greco,3. 

Comentaris del viatge: